Amb la col•laboració del Sr. Pere Comas i Duran.

Les darreres excavacions realitzades al presbiteri de l'actual església parroquial amb motiu de la seva remodelació l'any 1997, han posat han descobert tot el perímetre de l'absis romànic del segle XII i sota d'ell encara ha aparegut una construcció més primitiva, un absis més petit, pre-romànic, que testifica un culte cristià encara anterior.

Tanmateix, els primers documents escrits on es referencia la presència d'una comunitat cristiana són de començaments del segle XI. Concretament de l'any 1009, on es manifesta el desig de restaurar la vida canònica de l'església de Cardedeu, i de l'any 1013, en una escriptura dels comtes de Barcelona per la qual retornen als veïns de Vilalba uns terrenys que havien comprat i que limitaven a ponent amb Santa Maria de Cardedeu. D'una antiguitat semblant data la Capella de Sant Corneli i Sant Cebrià, situada darrera l'església parroquial i documentada des de l'any 1138.

A l'època medieval l'església era de dimensions més reduïdes que l'actual, d'estil romànic, com ho testifiquen la testera de l'esglesiola, visible actualment en un dels laterals de l'edifici, amb una finestreta romànica i els carreus de la teulada. L'absis romànic desaparegué amb la reconstrucció i ampliació del temple, l'any 1886, després de la guerra dels carlins. Sabem gràcies a les visites pastorals del bisbe que la parròquia estava servida per diversos clergues i que tenien ensems la notaria del terme. En aquella època, any 1497, a la parròquia hi havia 64 focs, que arribaren a ser 88 l'any 1553.

L'actual església es creu que va començar a ser edificada entre els anys 1581 i 1582. S'hi treballà tot el segle XVII i fou acabada l'any 1698, quan era rector Mn. Esteve Escariu. En aquella època Sant Josep Oriol feia cura de repòs a la masia de can Diumer, a Cardedeu. El mateix rector va erigir la Creu de Terme (1679) i la capelleta del Sant Crist de l'Hospital (1699) i realitzà importants obres d'ampliació de l'església, que la deixaren gairebé com és ara, llevat de la portalada que és obra posterior, de l'any 1780. Dita portalada, de pedra arenosa, està formada per un timpà de baix-relleus, representant la Verge voltada de serafins en la seva assumpció. El timpà està sostingut per dues cariàtides que representen la joventut i la vellesa, a més d'altres al•legories (el Sol, l'escut de la vila, els lliris i els cardots).

El campanar és de finals del segle XVI. Es tracta d'una torre quadrada de 27 metres d'alçària, amb merlets i gàrgoles en el terradet. Les campanes que hi són col•locades responen als noms de “Teresa”, fosa l'any 1742, i “Maria Assumpta”, “Pilar” i “Laieta”, beneïdes l'any 1947. Des de la Festa Major de 1880 el rellotge instal•lat en el terradet va donant les hores i els quarts a tota la vila.

El 6 de novembre del 1873 l'església fou cremada pels carlins per tal d'assolir la rendició de quaranta liberals que s'havien refugiat al campanar. Tement que les voltes centrals s'ensorrarien, foren enderrocades, i per falta de diners no pogueren ser reconstruïdes fins que es féu la reforma de l'any 1886, essent inaugurada l'església renovellada el primer dia de la Festa Major de l'any 1888. El rector del moment, Mn. Pere Cabot consignà per escrit en un diari interessants notícies de la vila i dels fets ocorreguts durant el seu mandat (1853-1887). En aquells moments, any 1868, el cementiri, adossat fins aleshores als murs de l'església, fou traslladat al nou cementiri on ara hi ha la plaça Joan Alsina i l'any 1921 al seu actual emplaçament.