La Companyia de Maria Nostra Senyora fou fundada l'any 1607 per Santa Joana de Lestonnac (Bordeus, 1556- 1640).
Joana de Lestonnac va néixer i es va formar en una família benestant de Bordeus. Era filla de Ricard de Lestonnac i de Joan Eyquem i neboda de Miquel de Montaigne, famós filòsof i humanista. El seu pare era catòlic i la seva mare calvinista. Ella fou educada en la fe catòlica. Des de la seva infància experimenta una profunda experiència espiritual i una inclinació per la vida religiosa: “tingues cura, filla meva, de no deixar apagar aquesta flama que he encès en el teu cor i que et mena a seguir-me amb un desig tan ardent”.
El 1572 és desposada amb Gaston de Monferrant, Baró de Landiràs, amb qui tindrà 7 fills. Als 41 anys mor el seu marit. 5 anys després ingressa al Monestir de les Feullantines de Toulouse. Tanmateix la rigorositat de la Regla ultrapassa les seves forces i ha de deixar la vida monàstica.
Durant aquests anys el seu projecte va prenent formes més concretes. En un somni, anomenat la nit del Císter, essent encara al monestir, entreveu una gran quantitat de noies joves sense rumb per manca d'ajuda. Després de deixar la vida monàstica ella es retira al Castell de la Mothe per discernir sobre el seu futur. El 1605 la pesta fa estralls a Bordeus. Joana es dedica incansablement a l'atenció dels malalts i al seu voltant comencen a ajuntar-se un grup de noies joves amb semblant inquietud. La relació aleshores amb els jesuïtes esdevé fonamental, donat que ells també viuen la preocupació pels joves.
L'any 1607 inicia el seu camí la Companyia de Maria amb Joana de Lestonnac al davant d'una comunitat de dones apòstols, que harmonitzen la contemplació i la dedicació total a l'educació de la dona. Maria és el model que volen imitar i posaran sota la seva protecció el nou institut. Les fundacions de noves cases s'entenen ràpidament per tota França. Treballadora incansable, Joana morirà l'any 1640. Pius XII la canonitzà el 1949 i la seva festa es celebra el dia 15 de maig. El 1650 la Companyia realitza la primera fundació fora de territori francès, a Barcelona. Hi ha presència actualment a quatre continents.

• La Companyia de Maria vol viure la seva vocació com Maria. Aquest carisma s'expressa en:
  - un projecte comú de vida
  - l'anunci de Jesucrist per la paraula i la vida
  - l'educació de la joventut com a camp preferencial.
• El seu Projecte d'Educació té els següents accents:
  - la relació que acompanya, integra i fa créixer
  - l'educació en la vida i per a la vida
  - l'educació en comunitat des d'un projecte comú
  - la formació de caps ben fets més que ben plens.

• La tasca educativa i pastoral actualment és diversa, però centrada en les situacions més necessitades de salvació en la nostra societat:
  - atenció a nens i joves dins i fora de l'escola
  - presència a barris marginals
  - treball amb professors i associacions de pares
  - camps de treball amb joves de diferents realitats socials
  - tasques de formació i visites als presos
  - col•laboració en àmbits parroquials i diocesans
  - animació de comunitats cristianes
  - treball amb altres institucions per a la inserció social i atenció a la dona.

La primera comunitat es va establir a Cardedeu l'any 1919 a l'edifici de la que havia estat la Farinera, “La Dolores”. Allà estigué instal•lada l'escola fins l'any 1941.

Seguidament la comunitat i l'escola es traslladaren al Mas del Pla, on es continuà la seva tasca, ampliant els nivells de formació, Parvulari i estudis de Batxillerat Elemental, que suspengué a partir de l'any 1968. El Col•legi deixà d'impartir els estudis d'Ensenyança Primària l'any 1976 i el Parvulari continuà fins el 1995. Durant tots aquests anys molta gent de Cardedeu ha estat formada a les seves aules.

Actualment la Comunitat està formada per germanes que per la seva edat o salut no poden realitzar tasques docents. Des la realitat pròpia se senten obertes i implicades en les necessitats del món, de l'Església, de la parròquia i de la vila. La pregària, l'acollida de persones i grups i l'animació de les antigues alumnes constitueixen elements d'una presència que crea relació propera i d'amistat tota vegada que participen activament en la vida de la parròquia i de la vila.